LA FI DEL PRINCIPI DE LA CURSA
La carrera pel nou Estatut ja arriba a la seva fi. Com a mínim, aquesta és la impressió que la ciutadania catalana pot percebre després del que ha sigut un procés d’embrionatge llarg i, en ocasions, tediós. Paradoxalment, però, la carrera tan sols acaba de començar. Aquest diumenge iniciem una nova etapa d’aquesta cursa de fons que ens ha d’acabar portant al port on tots volem arribar.
Ara, ens cal situar-nos a la primera línia de sortida. Per això, la gent del nostre país ha de proclamar un sí rotund i majoritari que legitimi plenament l’òrgan d’autogovern més important de tota la nostra història. És l’hora de proveir el nostre monoplaça amb la benzina necessària que li permeti desplegar tota la seva potència i capacitats.
N’hi ha qui, davant l’oportunitat de poder gaudir d’un vehicle substancialment millorat, pateixen una mena de vertigen que els fa voler recular al darrer moment. Estic plenament convençut que aquells que ara prefereixen el Simca 1000 sobreidealitzat de l’avi d’aquí a molt poc temps reclamaran, sense complexos, pujar a aquest flamant cotxe que ha d’encapçalar el nostre projecte de país a l’inici del segle XXI. No dubteu que nosaltres els hi donarem la benvinguda, però no fem broma. Jugar amb un tema cabdal com el de l’Estatut és comportar-se de manera temerària i, us ben asseguro, que no som una nació que es pugui permetre “gripar” el motor massa vegades.
Més que mai, Catalunya ha de deixar de banda els debats escapçats i les desqualificacions contínues i, simplement, fer servir els seny per votar en clau de país. Qualsevol nació normal no renunciaria mai a la millora de les seves pròpies condicions. Amb el vostre permís, us emplaço a fer el pas per convertir el nostre país en la nació sense estat més reconeguda de tota Europa.
(16/6/2006)
|
